Neptú sembla anar cap enrere durant gran part de l'any: la tradició el relaciona amb els somnis, els ideals i la intuïció. Sol ajudar a distingir el que imagines del que passa, i a mirar amb menys boira allò en què confies.

Mercuri sembla anar cap enrere al cel, un efecte òptic vist des de la Terra. La tradició l'associa amb la comunicació, els desplaçaments i els papers. Sol ser un bon moment per repassar, rellegir abans de signar, fer còpies de seguretat i reprendre el que va quedar pendent, més que per estrenar coses.

Júpiter sembla anar cap enrere: la tradició el vincula amb el creixement, l'aprenentatge i les creences. Sol convidar a revisar què et fa créixer de debò i a consolidar el que has après abans d'anar a per més.

Urà sembla anar cap enrere durant diversos mesos cada any: la tradició el vincula amb els canvis i la necessitat de llibertat. Sol ser un temps per donar sentit al que ja s'ha mogut, més que per provocar girs bruscos.

Saturn sembla anar cap enrere: la tradició l'associa amb les responsabilitats, els límits i les estructures. Sol ser un temps per revisar quins compromisos continues sostenint, què et sobra i què convé reforçar amb paciència.

Plutó sembla anar cap enrere diversos mesos a l'any: la tradició l'associa amb els canvis profunds i amb el que es transforma per dins. Sol convidar a mirar amb honestedat què estàs deixant anar i a no carregar amb el que ja no et correspon.

Un eclipsi solar passa en lluna nova, quan la Lluna tapa el Sol vist des d'algun lloc de la Terra. La tradició els pren com a moments de començaments i canvis de rumb, més intensos que una lluna nova normal i amb efecte durant algunes setmanes. No diuen què passarà: són una invitació a decidir amb calma què vols començar.

Un eclipsi lunar passa en lluna plena, quan l'ombra de la Terra creua la Lluna. La tradició els pren com a moments de culminació: surt a la llum el que venies cuidant i també el que ja no té sentit sostenir. No prediuen res: ajuden a posar un tancament amb calma.