Saturn sembla anar cap enrere: la tradició l'associa amb les responsabilitats, els límits i les estructures. Sol ser un temps per revisar quins compromisos continues sostenint, què et sobra i què convé reforçar amb paciència.

Mercuri sembla anar cap enrere al cel, un efecte òptic vist des de la Terra. La tradició l'associa amb la comunicació, els desplaçaments i els papers. Sol ser un bon moment per repassar, rellegir abans de signar, fer còpies de seguretat i reprendre el que va quedar pendent, més que per estrenar coses.

Plutó sembla anar cap enrere diversos mesos a l'any: la tradició l'associa amb els canvis profunds i amb el que es transforma per dins. Sol convidar a mirar amb honestedat què estàs deixant anar i a no carregar amb el que ja no et correspon.

Neptú sembla anar cap enrere durant gran part de l'any: la tradició el relaciona amb els somnis, els ideals i la intuïció. Sol ajudar a distingir el que imagines del que passa, i a mirar amb menys boira allò en què confies.

Urà sembla anar cap enrere durant diversos mesos cada any: la tradició el vincula amb els canvis i la necessitat de llibertat. Sol ser un temps per donar sentit al que ja s'ha mogut, més que per provocar girs bruscos.

Júpiter sembla anar cap enrere: la tradició el vincula amb el creixement, l'aprenentatge i les creences. Sol convidar a revisar què et fa créixer de debò i a consolidar el que has après abans d'anar a per més.

Un eclipsi solar passa en lluna nova, quan la Lluna tapa el Sol vist des d'algun lloc de la Terra. La tradició els pren com a moments de començaments i canvis de rumb, més intensos que una lluna nova normal i amb efecte durant algunes setmanes. No diuen què passarà: són una invitació a decidir amb calma què vols començar.

Un eclipsi lunar passa en lluna plena, quan l'ombra de la Terra creua la Lluna. La tradició els pren com a moments de culminació: surt a la llum el que venies cuidant i també el que ja no té sentit sostenir. No prediuen res: ajuden a posar un tancament amb calma.